SI SÓN FLORS, FLORIRAN (Discmedi, 2018)
|
Si són flors, floriran ofereix, quart treball discogràfic de la banda, cançons sobre la terra, l'amor, el compromís i l'actualitat. Un punt de vista sobre la vida mateixa que vol deixar clar que les coses petites poden arribar a ser molt grans. Rumba, contrapàs, sardana, jotes i fandangos vesteixen un seguit de cançons de Marcel Casellas amb un plantejament agosaradament desacomplexat.
|
L'ALOJA (Discmedi, 2016)
|
L’Aloja consolida la Cobla Catalana dels Sons Essencials com a exponent de l’arrel fusió. El tercer treball de la formació, arriba carregat de ritmes mediterranis i capaç de traspassar els límits de la tradició. Amb el segell inconfusible de Casellas, la formació aposta per la convivència del contrapàs, la sardana, i el ball pla amb la rumba, el fandango i les seguidilles. Sota el lema "M’exalta el nou i m’enamora el vell" (J.V. Foix), que ha marcat la trajectòria d’aquesta formació, arriba la seva versió més versàtil. Els vents de la cobla mesclats amb percussions ètniques, guitarra i veu ofereixen uns sons d’ineludible mediterraneïtat, amb força i arrelament a la terra. Melodies, timbres i ritmes es fusionen en un format d’improvisació ètnica.
|
TERRA D'ESPORES (Picap, 2014)
|
Sota el títol Terra d'espores i després d’haver presentat el primer espectacle arreu del territori, la cobla continua prenent el pols al país amb un repertori esporogen que no deixa indiferent: de la rumba al ball pla, la sardana, ritmes trencats, la jota o el contrapàs, passant per un folk melòdic únic, sorprenent i genuí. Una cobla camaleó on tot s’hi val. Capaç d’adaptar-se a tots els ambients, des d’una festa d’arrel tribal, a una proposta simfònica concertística: el tribal simfònic que ens ofereix aquesta terra d’espores.
|
COBLA CATALANA DELS SONS ESSENCIALS (Amunt produccions, 2012)
|
El primer disc va portar el nom de la formació. Combina els quatre gèneres esporògens catalans (rumba, jota, ball pla i contrapàs, i emparentats) amb “elements jazzístics, com ara solos improvisats de flabiol, tible, tenora, trompeta, fiscorns, violí, bateria i cuina catalana”. El disc posa en pràctica dels postulats de Marcel Casellas, que considera que la presència desacomplexada dels gèneres i timbres genuins és la baula feble de bona part de la música lleugera actual. Part de l'àlbum va ser coreografiat per Joan Serra, Cesc Gelabert, Montserrat Colomé i David Martínez en l'espectacle Dret a Decidir Executable, de l'Esbart Joaquim Ruyra.
|
