©EVA BALCELLS
La Cobla Catalana dels Sons Essencials i l’Associació Andorra Lírica/Temporada d’Òpera d’Andorra es fusionen en una coproducció per a presentar aquesta singular revisió de la sarsuela Cançó d’Amor i de Guerra, obra d’importància simbòlica per a les dues entitats tant per la temàtica com per la geolocalització. El llibretista Lluís Capdevila, originari de Barcelona, escriví l’obra vivint a Andorra on finalment va morir al 1980. Molt compromès políticament, exiliat a França després de la Guerra Civil, compromet també els arguments de les seves obres amb l’arribada de la República.
Cançó d’amor i de Guerra és una obra d’importància simbòlica per a les dues entitats tant per la temàtica com per la geolocalització. El llibretista Lluís Capdevila, originari de Barcelona, escriví l’obra vivint a Andorra on finalment va morir al 1980. Molt compromès políticament, exiliat a França després de la Guerra Civil, compromet també els arguments de les seves obres amb l’arribada de la República. La història transcorre al Vallespir al 1793, durant la revolució Francesa. En una forja, els treballadors comenten que Ferrán Ridau, el fill de l’alcalde pretén demanar la mà de Francina, la filla del Mestre Andreu. Els joves Eloi i Francina es disgusten amb aquesta noticia doncs estan enamorats. Paral·lelament, Baldiri, mosso de la forja, sospira per Catarina, la criada del mestre Andreu. Tenim doncs dues parelles que s’estimen i les peripècies d’un triangle amorós que presentarà enfrontaments en plena Revolució Francesa.
L’espectacle revisa ara l’obra original en clau de rumba i diversos gèneres mediterranis amb sonoritats ètniques i abundants elements d’improvisació jazzística.
La lírica i la música d’arrel, amb una agosarada i insòlita complicitat, sumen llenguatges per oferir aquesta versió lliure de la sarsuela que va commocionar la Barcelona de principi del XIX.
Sons Essencials i Andorra Lírica presenten un espectacle revisa l'obra original en clau de rumba i diversos gèneres mediterranis amb sonoritats ètniques i abundants elements d'improvisació jazzística.
La lírica i la música d'arrel, amb una agosarada i insòlita complicitat, sumen llenguatges per oferir aquesta versió lliure de la sarsuela que va commocionar la Barcelona de principi del XIX.
La història transcorre al Vallespir al 1793, durant la revolució Francesa. En una forja, els treballadors comenten que Ferran Ridau, el fill de l’alcalde pretén demanar la mà de Francina, la filla del Mestre Andreu. Els joves Eloi i Francina es disgusten amb aquesta
noticia doncs estan enamorats. Paral·lelament, Baldiri, mosso de la forja, sospira per Caterina, la criada del mestre Andreu. Tenim doncs dues parelles que s’estimen i les peripècies d’un triangle amorós que presentarà enfrontaments en el marc de la República Francesa.
©EVA BALCELLS
|
FITXA ARTÍSTICA
Jonaina Salvador (soprano): Francina, filla del Mestre Andreu, enamorada de l’Eloi Beñat Egiarte (tenor): Eloi, mosso de la farga, més tard capità de l’exèrcit republicà, enamorat de la Francina Guillem Forné (baríton): L’Avi Castellet, vell pastor, avi de l’Eloi Orfeó Manresà: cors Heura Gaya: Caterina i cors Jordi Giménez: Horaci i cors populars Jordi Campos: Baldiret i cors populars Marcel Casellas: Narracions Toni Rocosa: clarinet i tenora Ivó Oller: trompeta Joan Moliner: flabiol i tamborí Jordi Campos: tible i saxo tenor Jordi Giménez: fiscorn i trombó Alfons Rojo: guitarra Ricard Parera: bateria Marc Vall: percussions Ballarins: Jaume Porta, Anna Mangot Direcció musical i arranjaments: Marcel Casellas Direcció escènica i coral: Jonaina Salvador Dramatúrgia i Producció: Cobla Catalana dels Sons Essencials/ Andorra Lírica Coordinació tècnica (so): Pau Vinyoles Coordinació tècnica (llums): Quim Pla |
|
|
|
|
|
|
|
©MARCEL CASELLAS 2021. TOTS ELS DRETS RESERVATS
